Matemàtiques

La competència matemàtica, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per desenvolupar i aplicar el raonament matemàtic per tal de resoldre problemes diversos en situacions quotidianes. Més enllà dels coneixements, situa l’èmfasi en els processos i l’activitat. La seva adquisició comporta ?en diversos graus? la capacitat i la voluntat d’utilitzar formes matemàtiques de pensament (pensament lògic i espacial) i de representació (fórmules, models, construccions, gràfics i diagrames).

Ciències de la naturalesa: biologia i geologia, física i química
Tecnologia

La competència científica, entesa de manera genèrica, al·ludeix a la capacitat i la voluntat d’utilitzar el conjunt dels coneixements i la metodologia que es fan servir per explicar la naturalesa, amb la finalitat de plantejar preguntes i extreure’n conclusions basades en proves. Per competència tecnològica s’entén l’aplicació d’aquests coneixements i la metodologia en resposta al que es percep com a desitjos o necessitats humanes. Les competències científica i tecnològica comporten la comprensió dels canvis causats per l’activitat humana i la responsabilitat de cada individu com a ciutadà de contribuir a la seva millora.

Ciències socials: geografia i història
Cultura clàssica
Emprendedoria
Cultura religiosa

Les competències bàsiques de la matèria de ciències socials: geografia i història es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i de les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitada per les xarxes i els entorns digitals.

Música
Educació visual i plàstica

La competència artística s’entén com l’habilitat per comprendre i fer un ús integrat de la varietat de coneixements que configuren l’art en els contextos socials en què són necessaris i demanats. La implicació educativa d’aquesta competència ha de permetre l’aprenentatge de les arts no únicament com a objectes de coneixement tècnic, cultural, estètic o històric, sinó que han de ser concebudes com una praxi, com un procés holístic d’experiències d’aprenentatge vivencials i gratificants que des de l’aula puguin vincular-se cap al usos socials.

Educació física

L’ensenyament i l’aprenentatge de l’educació física en l’etapa de l’educació secundària obligatòria ha de fonamentar-se en el treball d’aquelles competències relacionades amb el cos i la seva activitat motriu, que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la millora de la qualitat de vida. La matèria d’educació física té com a principal finalitat el coneixement del propi cos, la reflexió sobre el sentit i els efectes de l’activitat motriu, el desenvolupament d’hàbits saludables, regulars i continuats i el fet de sentir-se bé amb el propi cos, cosa que millora l’autoconcepte i l’autoestima.